El mosaic hidràulic
El mosaic hidràulic va ser el terra “de moda” fins els anys 20 ó 30 del segle XIX entre l’alta societat espanyola. Més endavant, s’estengué com un revestiment creatiu i durader a tota Europa, i Amèrica, tant d’influència francesa com espanyola. Amb el temps, va passar a set un article de casa popular. Però el seu èxit va ser bastant breu, ja que durant la dècada dels anys 50, la rajola va ser desbancada en front bàsicament del terratzo. Va ser ja entrada la segona meitat del segle XX, que comença la seva decadència, La gran difusió d’aquest material, va ser, en part, conseqüència de diferents factors: 1. La senzillesa en la fabricacióa , envers les rajoles ceràmiques que requerien una tecnologia més complexa. 2. Menys cost respecte la ceràmica i la pedra natural. 3. La facilitat en la col·locació respecte les tessel·les (com el mosaic de la casa Nolla) 4. La gran resposta formal als gustos de la demanda. A més, coincidint amb la Revolució Industrial, la rajola hidràulica, va ser un exemple del que es podia fer en aquell moment amb un nou material, el ciment, aplicat a productes per a la construcció. Anterior a aquest material, i, per al mateix ús, s’utilitzaven la pedra i la ceràmica, com a materials més importants; i, en ocasions també la fusta com és el cas dels països del nord d’Europa on aquest material és un dels més extensos. Es a dir, l’ús dels materials per pavimentar estava subjecte a la disponibilitat del material i el clima de cada territori. Es poden destacar com a pioners en paviments de pedra, l’opus tesselatum i l’opus sectile.
Fou també la ceràmica un altre dels materials utilitzats en paviments interiors durant el segle que tractem, gràcies al seu preu econòmic, consistia en rajoles de terra cuita de diferents colors creant combinacions entre elles sempre en formes poligonals. En el nostre territori, la marca comercial més important en la seva fabricació fou la fàbrica valenciana Nolla, és per aquest motiu que és anomenat mosaic de la casa Nolla. L’aparició del ciment i la seva producció a gran escala, propicià la seva difusió en aplicacions molt més amplies que les estructures, la fàbrica de totxana, els morters per a la paletera i revestiments continus. Aviat es pensa en productes prefabricats que poden competir amb preu i facilitat d’instal·lació amb materials tradicionals com la pedra i la ceràmica. Materials per a la seva fabricació La fabricació de rajoles hidràuliques comença amb els materials fonamentals en la seva fabricació: ciment blanc o gris, pigments, pols de marbres i àrids. La rajola d’ús més habitual és de dimensiona 20×20 centímetres i d’uns 2 cms de gruis. Aquest gruix es divideix en tres capes: – La capa superior o capa fina que és la part que va decorada, també anomenada cara vista, té un gruix mitja de 4 mm i està formada per morter de ciment blanc, amb sorra de marbre i pigments adients segons els colors dels dissenys. És fonamental en aquesta capa que la barreja de quantitats i granulometria sigui la correcta, per aconseguir una cara vista amb una textura suau de gran resistència i capacitat d’absorció limitada.
La segona capa és la intermitja, que es denomina brassatge, d’un gruix similar al de la capa fina i la seva funció era la d’absorbir l’excés d’aigua de la capa fina per això es tractava d’un morter ric amb ciment gris. – La seva última capa és la inferior o el revés, que és la més gruixuda, d’aproximadament 1,2 centímetres, i composada de ciment pòrtland gris, ciment comú i sorra. El seu acabat porós facilita l’adherència de la rajola al terra en el moment de la seva col·locació. Procés de fabricació i col·locació. Tots els elements es barregen primer en sec per després passar-los als recipients on se li afegirà l’aigua de l’amasat aconseguint una pasta fina. Un cop preparada la pasta, es prepara la capa fina. Per això s’utilitzen motllos. Per fer els dibuixos, es col·loquen en els fons dels motlles, les trepes, fetes amb llautó, ajustades al motllo delimiten les àrees que formaran el dibuix de la rajola. Una vegada col·locats els colors corresponents, s’aplica la segona capa, que absorbirà la humitat sobrant. Es cobreix el motllo amb la tapa i es premsa amb la premsa hidràulicab . Una vegada premsat, es retira la trepa del motllo amb habilitat per no danyar el dibuix. Es deixa assecar durant llarg temps i ja estarà a punt per la seva col·locació. Hi ha dos procediments principals per a la col·locació de la rajola: a l’estesa, més utilitzat pels operaris especialitzats i més productiu i a truc de maceta, que es el sistema més “artesanal” i que consisteix en que l’estesa del morter es fa a mida que es col·loquen les peces seguint una filera mestre.
Degut a l’èxit del material, apareixeran empreses per tot el sud d’Europa. Les primeres referències que trobem d’empreses dedicades a la producció de mosaic hidràulic a gran escala és cap a la dècada dels setanta del segle XIX, de la mà d’empreses com Orsola Solà, Butsems i Cia, Escofet i Fortuny…, que van destacar pels seus dissenys d’artistes i arquitectes amb prestigi. Moltes de les fàbriques productores de mosaic hidràulic, varen arribar a contractar i mantenir en plantilla a dibuixants especialitzats i coneguts per a la realització de diferents dissenys. En els dissenys de les rajoles, van intervenir els millors arquitectes i pintors de l’època, com l’arquitecte Domènech i Montaner o el pintor e il·lustrador Alexandre de Riquer. La producció de rajoles va creuar fronteres i Cuba es va convertir a finals del segle XIX en un dels països d’Amèrica llatina, en portar a terme aquesta producció. Molts dels empleats de les cases catalanes, com Butsems, Escofet i Orsola, varen formar part de la industria cubana. Aquesta era una indústria més modernitzada que asseguraven una millor qualitat en els colors. En un primer moment, la importació de les rajoles europees era suficient, però més endavant, van anar apareixent productors autòctons. En un principi els seus dissenys no s’allunyaven massa dels exportats, però aviat van començar a tenir la seva pròpia identitat, fent dissenys més coloristes. Una de les primeres empreses en produir aquest material a gran escala al nostre país fou Orsola, solà i cia. Orsola solà i cia (1876-1929) Empresa de mosaics hidràulics fundada l’any 1876 al nostre país per Giovanni Orsola. Fou una de les primeres empreses del sector a l’estat i també de les més importants. Tenia la fàbrica al carrer Calàbria de Barcelona, on arribaren a treballar uns 450 treballadors. Exportava a l’Amèrica llatina, especialment a Cuba, on obrí una agència. Rebé nombroses distincions: medalla d’or de l’Exposició Universal de Barcelona (1888) i el diploma d’honor de l’Exposició de Brussel·les (1892), entre d’altres. Amb la mort del seu fundador, l’empresa finalitzà la seva activitat. Amb les Exposicions Industrials, arriben també elamostraris, àlbums i catàlegs comercials, amb els que tenim ja referències concretes dels seus repertoris. Catàlegs bellament editats, amb litografies policromes i ens els que aprofitaven per a promocionar el seu producte. En quant als models, els catàlegs comercials de les diferents industries, solen oferir, cap a la dècada dels anys 20, un tipus de producció molt semblant: els dissenys de tipus modernista d’anys anteriors, s’alternen amb models de mosaic que presenten una reducció d’elements decoratius evident. En la reproducció gràfica adjunta al Volum 2 d’aquesta monografia, ens podem adonar, també de l’aclariment dels models des dels inicis fins els darrers any de la seva producció. La Decadència L’èxit de la rajola hidràulica va començar la seva decadència al nostre país a la segona meitat del segle XIX, amb l’arriba d’Itàlia d’un nou material com a paviment habitual: el terratzo. El terratzo é un paviment es un terra format de rajoles de ciment endurit amb trossos de marbre o pedres triturades en la seva superfície. Supera a la rajola hidràulica en dos aspectes; per una banda és més brillant i menys porosa, fet que facilita la neteja del paviments. Per aconseguir això, posteriorment a la seva col·locació, es poleix. La seva durabilitat i poc manteniment, va ser que s’imposés ràpidament en el mercat i desbanques totalment l’ús de la rajola hidràulica. Actualment, i de fa pocs anys enrere, existeix una certa sensibilitat cap a aquests tipus de productes que ha provocat l’aparició d’un públic respectuós i ,fins i tot, el naixement d’empreses productores d’aquest material, amb mètodes artesans.
Fem polit som empresa de polidors de sols y terres de mosaic hidràulics a Barcelona i barris:
Bac de Roda badalona BALMES EIXAMPLE Balmes gracia horta guinardo Barceloneta Barrio Gótico Besòs Besòs Mar Bogatell BONANOVA Born Camp de l’Arpa CIUTAT VELLA DIAGONAL MAR EL CLOT El Maresme-Fòrum el Raval Encants Glòries GRACIA HORTA GUINARDO Gótico hospitalet cornella La Pau la Ribera La Verneda LES CORTS Les Corts Montjuic Plaza España Llacuna Marina NOU BARRIS PEDRALBES Poblenou Poble Sec PUTXET Raval SAGRADA FAMILIA sagrada familia diagonal sants eixample santa coloma SANT ANDREU SANT MARTI SANTS MONTJUIC sarria pedralbes SARRIA SANT GERVASI Selva de Mar Vila Olímpica